La censura interna

Segons Freud, el motiu i la funció dels somnis consisteix en que a través d'ells poguem satisfer desitjos reprimits que conscientment ens neguem a reconèixer (a causa d'una educació fonamentada d'acord amb les necessitats i prohibicions de la vida en societat i dels tabús d'una moral "convencional"). Tot i així, aquest fet no impedeix que aquestes necessitats i desitjos segueixin existin en el més profund de l'inconscient i puguin resorgir quan menys ho esperem o quan dormim i "afluixem" el domini sobre nosaltres mateixos.

Aquesta represió arribar a ser totalment automàtica i es la mateixa que fa que ens escandalitzem davant de certes paraules, escenes, inclus el nostre propi pensament de que en nosaltres puguin existir desitjos "impurs" i "inmorals". Per tant, aquesta represió és la culpable de que els somnis apareguin "enmascarats" i "disimulats" en forma d'imatges simbòliques, per evitar que reconeixem el desig d'allò prohibit que ens neguem a nosaltres mateixos.

Però si la nostra censura interna ens fa oblidar els somnis, el que no pot fer és evitar la seva reacció fisiològica i la repercusió sobre les glàndules de secreció interna. Per aquest motiu, existeixen malalties que s'agreugen a causa dels somnis, per exemple, els atacs nocturns d'angina de pit, o alguns accesos d'úlcera d'estòmag, els quals s'ha comprobat que són més freqüents per la nit que durant el dia.

De la mateixa manera que aquestes malalties passen desapercebudes durant el dia, es poden detectar o ser intuides a través dels somnis que provoquen. D'altra banda, molts trastorns mentals es poden detectar gràcies a que provoquen somnis repetitius (indici de que la persona pateix la mateixa batalla nit rere nit, mentre que quan una persona té una bona salut, els somnis són distints i és renoven).

Finalment, el que no pot fer la nostra censura interna és impedir que els nostres somnis es quedin arxivats en la memòria.

Perquè obliem els somnis?

Desprès d'uns dies de tenir el blog obert...per fi trobo un tema per començar el blog!

Bé, desprès de les explicacions de l'Ernest Luz l'altre dia em vaig quedar amb l'intriga de perquè obliem els somnis, així que avui mateix m'he posat a buscar un llibre de somnis que tenia perdut per casa (El gran libro de los sueños, de Emilio Salas). De tot el que aquest llibre explica sobre el món dels somnis i les seves interpretacions, me quedat amb la part que m'interessava.

Com ja se sap, cada nit somiem varies vegades però... per què la major part dels somnis els recordem de forma vaga i inconexa? Alguns especialistes afirmen que sempre és possible recordar els somnis si ens despertem en el moment adequat. El problema, com diria Freud, és que la ment humana intenta impedir que el somni resorgeixi a la consciència i que a partir del subconscient (o preconscient) s'enfonsi en el més fons de la consciència.

Per això, si es permet que el somni completi totalment el seu cicle normal, aquest es queda "arxivat" en l'inconscient i només ens queda el record d'haver somiat o, com a màxim, alguns detalls del somni.
D'altra banda, si ens despertem bruscament quan finalitza una fase REM (moviments ràpids dels ulls, en anglès), recordarem quasi perfectament allò que em somiat.

Fins la pròxima!