L'agorafobia

Definició:
-En un principi, el concepte d'agorafobia feia referència a la por intensa al espais oberts (del grec, Agora: plaça pública on els grec es reunien). En l'actualitat, aquest terme inclou altres simptomes que ara veurem.

Simptomes:
-Por a sortir sol fora de la llar o allunyar-se'n.
-Por a situacions o lloc on escapar pugui ser difícil o vergonyós. Per exemple, un estadi de futbol o cinema on la sortida es trobi obstruida.
-Por a viatjar en tren, avió, cotxe o autobus. En aquest cas, la por pot ser proporcional a la llunyania de la llar.
-Por a creuar el carrer.

Les situacions que provoquen agorafobia tendeixen a ser evitades (per exemple: viatjar o estar sol fora de casa) i en el cas de ser realitzades provoquen un gran malestar (angustia, ansietat i/o por). Per tant, es fa indispensable la presència d'un èsser conegut que doni seguretat per afrontar la situació.

Aquest trastorn, en un grau alt, es sumament incapacitant i dificulta el desenvolupament de tasques habituals ya siguin laborals, familiars o socials. Per exemple: incapacitat per anar a treballar o fer-ho amb un gran esforç acompanyat per algú.
En les dones, per exemple, és freqüent que no puguin anar a fer la compra sense la companyia d'algú. En les formes molt greus de l'agorafobia (tant en homes com en dones) pot haver-hi una incapacitat absoluta per sortir de la llar.

És important recalcar que aproximadament el 90% dels pacients que pateixen agorafobia pateixen també el trastorn de pànic. Es creu que això es degut a que el pànic desencadena l'agorafobia, ya que el que s'experimenta es un gran temor a pateixer una crisis de pànic fora de casa sense companyia on en un lloc en el qual l'accés a l'ajuda* sigui dificultós.

Simpotmes dependents de la cultura i el sexe:
Alguns grups culturals o ètnics restringeixen la participació de la dona en la vida pública, fet que s'ha de diferenciar de la propia agorafobia. D'una altra banda, el trastorn és més freqüent en dones que en homes.



*El concepte d'ajuda és molt variat però, en general, fa referència a tornar a la llar, al cotxe o trobar-se amb persones amb les quals se senten protegides i segures.

El poder d'una visió de futur

Bones!

Aquí us deixo un video que "intenta" donar una raó perquè tothom tingui un somni o un objectiu en la vida i, a més a més, posa algun exemple.

Personalment, crec que la vida no tindria cap sentit si no pensem en el nostre futur i ens marquem uns passos o objectius. Aprofitem que l'èsser humà és l'únic animal que és capaç de plantejar-se el seu futur!!

http://www.youtube.com/watch?v=OkgW1KThBRk

La censura interna

Segons Freud, el motiu i la funció dels somnis consisteix en que a través d'ells poguem satisfer desitjos reprimits que conscientment ens neguem a reconèixer (a causa d'una educació fonamentada d'acord amb les necessitats i prohibicions de la vida en societat i dels tabús d'una moral "convencional"). Tot i així, aquest fet no impedeix que aquestes necessitats i desitjos segueixin existin en el més profund de l'inconscient i puguin resorgir quan menys ho esperem o quan dormim i "afluixem" el domini sobre nosaltres mateixos.

Aquesta represió arribar a ser totalment automàtica i es la mateixa que fa que ens escandalitzem davant de certes paraules, escenes, inclus el nostre propi pensament de que en nosaltres puguin existir desitjos "impurs" i "inmorals". Per tant, aquesta represió és la culpable de que els somnis apareguin "enmascarats" i "disimulats" en forma d'imatges simbòliques, per evitar que reconeixem el desig d'allò prohibit que ens neguem a nosaltres mateixos.

Però si la nostra censura interna ens fa oblidar els somnis, el que no pot fer és evitar la seva reacció fisiològica i la repercusió sobre les glàndules de secreció interna. Per aquest motiu, existeixen malalties que s'agreugen a causa dels somnis, per exemple, els atacs nocturns d'angina de pit, o alguns accesos d'úlcera d'estòmag, els quals s'ha comprobat que són més freqüents per la nit que durant el dia.

De la mateixa manera que aquestes malalties passen desapercebudes durant el dia, es poden detectar o ser intuides a través dels somnis que provoquen. D'altra banda, molts trastorns mentals es poden detectar gràcies a que provoquen somnis repetitius (indici de que la persona pateix la mateixa batalla nit rere nit, mentre que quan una persona té una bona salut, els somnis són distints i és renoven).

Finalment, el que no pot fer la nostra censura interna és impedir que els nostres somnis es quedin arxivats en la memòria.

Perquè obliem els somnis?

Desprès d'uns dies de tenir el blog obert...per fi trobo un tema per començar el blog!

Bé, desprès de les explicacions de l'Ernest Luz l'altre dia em vaig quedar amb l'intriga de perquè obliem els somnis, així que avui mateix m'he posat a buscar un llibre de somnis que tenia perdut per casa (El gran libro de los sueños, de Emilio Salas). De tot el que aquest llibre explica sobre el món dels somnis i les seves interpretacions, me quedat amb la part que m'interessava.

Com ja se sap, cada nit somiem varies vegades però... per què la major part dels somnis els recordem de forma vaga i inconexa? Alguns especialistes afirmen que sempre és possible recordar els somnis si ens despertem en el moment adequat. El problema, com diria Freud, és que la ment humana intenta impedir que el somni resorgeixi a la consciència i que a partir del subconscient (o preconscient) s'enfonsi en el més fons de la consciència.

Per això, si es permet que el somni completi totalment el seu cicle normal, aquest es queda "arxivat" en l'inconscient i només ens queda el record d'haver somiat o, com a màxim, alguns detalls del somni.
D'altra banda, si ens despertem bruscament quan finalitza una fase REM (moviments ràpids dels ulls, en anglès), recordarem quasi perfectament allò que em somiat.

Fins la pròxima!